ZERO A L'ESQUERRA

Sunday, November 12, 2006

El mal negoci del dia 1 de novembre del 2006

Si la dona et diu “ens hem de repensar el nostre matrimoni”, ja pots començar a buscar-te un advocat. Ara en Carota diu que hem de repensar-nos la noció de nació i la noció d’estat, però el que passa realment és que molta gent s’està repensant la noció que tenia d’Esquerra. Benvinguts al club! N’hi ha que ja ho teníem clar fa tres anys, però compreníem que molta gent estigués il.lusionada amb el projecte i les ambicions del que encara era l’Esquerra Republicana de Catalunya. Tres anys de veure un grapat d’incompetents fent el ridícul en el govern només han servit per confirmar les pitjors hipòtesis i per enfonsar Catalunya en el descrèdit. De veritat, companys: cap dels que no us vam votar el 2003 ens pensàvem que seríeu capaços de fer-ho tan malament.

Després de l’1 de novembre i de la renovada i ampliada victòria de CiU, hem vist que la cúpula dirigent d’Esquerra no solament és refractària a reconèixer els errors comesos sinó incapaç d’identificar una mala estratègia. Deu ser que alguna cosa molt important els lliga a la immediatesa del poder, que certament no és l’interès del país. Com diu el professor J.B. Culla (El salvavidas), “el polític pensa en les eleccions següents. L’estadista o el patriota pensen en la generació següent”. Aviat veurem en què estan pensant aquesta gent tan ufana i tan superba que sempre diuen que representen “la bona gent”. Pels seus fruits els reconeixerem (Mt 7,15).

Tanmateix molts catalans, massa catalans de bona fe, els han fet costat encara; una gent que té unes conviccions nacionalistes que de cap manera hem de posar en dubte. Però sí els hem de dir, fermament, que així no es pot anar. No es pot passar de reclamar l’“Estat Lliure, associat al Regne d’Espanya” a entrar a negociar en el Parlament una simple reforma de l’Estatut, per després amenaçar amb un daltabaix si a Madrid el retallaven gaire (… habrá una “guerra civil” en Cataluña …), i no es pot demanar el no en el referèndum en què es va aprovar aquest “Estatut insuficient”, per després entrar entusiastament en el govern que ha de començar a aplicar-lo. I tot això en només tres anys! És comprensible que alguns militants estiguin desorientats i molts votants totalment confusos.

Es comença a entendre per on van els trets de la noció de nació que té en Carota i que procurarà inculcar a les masses des d’aquesta rara “vicepresidència” que li ha tocat a la rifa postelectoral. Per justificar la repetició del govern trifàsic ha dit: “Entenem que la continuïtat de mesures de benestar social del Govern anterior és imprescindible perquè la qualitat de vida dels catalans i catalanes formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals” (Esquerra farà Montilla president). Què diu que què? Des de quan les mesures de benestar social —abans dites beneficència pública— formen part de la identitat d’un poble? Podrem discutir si les mesures aplicades o a aplicar són més o menys adequades i convenients, però el que és contrari a la raó és que ens vulguin fer passar actuacions de la repartidora governamental com a tret constitutiu de la nostra nació. A veure, Carota, com t’ho diria? Si em treuen determinada prestació social, em faran anar malament, però no per això deixaré de ser català. O catalana. Entesos?

I si algú creu que per pagar el 100% de la sanitat i de l’ensenyament, més una variada gamma de pagaments en espècie, a tots els immigrants que aquí vénen a petar, aquests es posaran tot seguit la barretina i cantaran el virolai, i així tots serem germans sota una gran senyera, és que s’ha begut l’enteniment, i no ha entès re de re del que està passant en el món. Substituir una nació per “un projecte inclusiu i integrador” basat en l’assistència social és el pitjor negoci que podríem fer. La “Catalunya social” dels socialistes deu anar per aquí —amb la dissolució dels catalans en un magma on no hi hagi altra identitat que la que estableix l’Estat—, però és que Catalunya mai no ha format part del seu projecte polític —ho han dissimulat més bé o més malament segons les èpoques però sempre ha estat així—. En canvi, molta gent es pensaven que Catalunya sí era una prioritat per Esquerra, fins i tot la màxima prioritat. Estan començant a veure que no.

Tanmateix la idea d’estat del benestar —ja qüestionada en les mateixes socialdemocràcies escandinaves on va sorgir— gaudeix de bona salut entre nosaltres. Diguem que fa patxoca, i queda modern, enrotllat i solidari, i sobretot permet titllar tots els qui no ho tenim tan clar d’egoistes, insolidaris i antisocials. És clar, qui és que no vol que l’Estat es faci càrrec de bona part de les seves despeses? Aquesta és la trampa ideològica en què cauen molts catalans, que han oblidat que ningú no regala re, i encara menys l’Estat. Però la cosa és més greu si ens fixem on va a parar la despesa pública, cosa prou difícil perquè en saben molt d’amagar-nos els comptes. La majoria dels qui aplaudeixen aquest hipotètic estat català del benestar es pensen sincerament que redundarà en benefici seu i dels seus fills, però no anirà així. I ben aviat veuran com els tocarà pagar més via impostos mentre que les prestacions que reben disminueixen i minven de qualitat. La gran majoria dels catalans, i no cal dir la gran majoria dels votants d’Esquerra, entren en la categoria dels qui els toca el rebre a l’hora de pagar, i surten perjudicats a l’hora de beneficiar-se de les “mesures de benestar social”.

O sigui, repetim-ho, hi ha centenars de milers de catalans que han fet un pèssim negoci. I ja veurem si un intangible tan pintoresc com el “projecte inclusiu i integrador” que proclama el Carota els consolarà de les pèrdues. El que és segur és que no els compensarà ni de bon tros.

Posted at 09:01 am by BellafilaMake a comment Permalink

Banyuts i pagar el beure

Banyuts i pagar el beure és una constant secular dels catalans. L’aportació d’Esquerra és: banyuts, pagar el beure i mirar de fer creure que als espanyols els estem fotent.

Posted at 08:51 am by BellafilaComment (1) Permalink