Radiografia del nou Govern

"Esperem que la revolució no s'aturi". La frase la va vomitar el Lenin de Manresa el dia que va deixar de ser conseller de Comerç, Turisme i Consum per demanar el vot contra el Nou Estatut de Catalunya. Per afegir una mica més de patetisme a l'escena, Huguet li va donar un ram de clavells a un perplexe Antoni Castells, que assumia les seves competències. D'això fa 6 mesos i 12 dies, i avui, Huguet és conseller d'Innovació, Universitats i Empresa; Montilla és president de Catalunya; ERC ha renunciat a l'independentisme (i al catalanisme?) i la revolució... bé, la revolució millor que la deixem per un altre dia o una altra dècada... perquè si els que presumien de ser més d'esquerres que Mao, Castro i Lenin junts són ara els consellers de la patronal i de la policia... Per cert, i ara que som consellers d'empresa... Què hi ha d'aquells complots dels lobbys empresarials que denunciaveu que us volien foragitar? Els combatreu? O fareu també una política de "pluja fina"?
La veritat és que el nou govern de la Generalitat és més fosc que gris. Està fet amb consellers amortitzats, grans peatges i cares noves ben poc engrescadores. Fem-ne un petit anàlisi:

*José Montilla: Poc a dir, per part seva. Tindrà feina a mantenir a ratlla a ex-comunistes i ex-independentistes; a aprendre català i capitals de comarca; a complaure al PSOE; a parlar en públic; a amagar el seu currículum faltat d'estudis de secundària i universitaris; a visitar centenars de pobles on no era el preferit per presidir la Generalitat;...

* Josep Lluís Carod-Rovira, Pepelu: O la lia o s'empassa més gripaus que Maragall (i això són molts gripaus). Personalment aposto per una primera etapa fins a les municipals de calma i mossegar-se la llengua i després un deixar-se anar més. No cal perdre de vista que Pepelu és un zombie (un mort ressuscitat) i sospito que deu tenir bastants comptes pendents. Per cert... s'endú de cap de premsa a Pere Martí, cap de política de l'Avui i algú que fins ahir renegava de Montilla i del pacte tripartit obertament.

* Joan Saura: El primer a caure. Em jugaria un dit de la meva mà dreta que no acaba la legislatura. Que hagi acceptat Interior demostra la seva nul·la capacitat d'entendre de què va això de la política real. És el nomenament que més m'entusiasma, i més sabent que l'hipòcrita d'en Boada anirà de dos del departament. Hapyy flower is over.

* Joan Puigcercós: El cervell malalt i perillós que ha creat el Tripartit 2.0. Donarà tants diners com pugui als ajuntaments republicans i es guarda la daga esmolada per tallar-li el cap a Pepelu per més endavant. De Madrid porta a Catalunya una insensibilitat total per pactar amhb el PSOE més espanyolista.

* Joaquim Nadal: El màxim responsable del desastre del Carmel (va deixar a més d'un miler de famílies sense casa durant més d'un any) és intocable. El seu perfil en el govern queda rebaixat per la de cares com Pepelu, Puigcercós o Saura. Està més que amortitzat.

* Montserrat Tura: Quedar-se al Govern és un gran premi, ni que sigui sent la primera consellera de Justícia sense estudis de dret. No serà la pitjor consellera del Govern, però lluïrà menys, i quan se li escapin els presos li plouran els pals.

* Antoni Castells: Va fer bastant el rídicul durant les negociacions del sistema de finançament, però el nivell era tan baix que ni això penalitza. De fet mai ha estat fora de les travesses per estar al Govern.

* Marina Geli: Cas similar a l'anterior. Mai a Catalunya hi havia hagut una vaga de metges a la sanitat pública, però això no la va fer baixar en els rànkings d'ineficàcia de l'anterior Govern. El llistó posat per Mieras, Vendrell, Siurana, Vallès o Figueras era tan baix que fins i tot algú comGeli podia superar-lo.

* Ernest Maragall: Peatge més gran que el del túnel del Cadí. Encarna l'esperit més sectari del Govern. Ja sabem que en els propers anys només es faran escoles al baix llobregat, Barcelonès i algún al Garraf. Quede per veure si a algún ajuntament governat per ERC poden posar-hi algun barracó extra.

* Joan Manuel Tresserras: Aprenent de gurú de la comunicació que haurà de fer més equilibris que política cultural. D'entrada haurà de canviar de discurs, fer-lo comprensible per la gent i digerible per l'aparell sociata. Haurà d'enterrar la paraula nacional i substituir-la per social. Amiguet íntim d'Enric Marín, algú que ha fulminat la seva prestigiosa imatge lliurant-se a la causa del Tripartit 1.0.

* Josep Huguet: Simbolitza el què és ERC; prepotència, ambició i cacau mental. Tenir Huguet de conseller d'Empresa excita menys que un striptease de Carmen de Mairena.

* Francesc Baltasar: Sense fer res (de res) ha millorat al seu predecessor, el comunista volador que s'enduia a la família de passeig amb helicópter de la Generalitat. Hi ha expectació per veure com aborda temes com el Quart Cinturó, la MAT o la Cimera de l'Habitatge de Barcelona. Personalment crec que s'amagarà més que Bin Laden.

* Mar Serna: Una dona. Això sol ja és notícia en un Govern que havia de ser paritari i, ves per on, ja no ho és malgrat totes les promeses electorals. És de les poques cares (la única?) que pot generar una minsa il·lusió.

* Joaquim Llena: Pregunteu per l'Alt Pirineu què pensen d'aquest home i quedareu parats. M'expliquen que ha fet alguns moviments urbanístics de dubtosa legalitat a la zona, i no seria descartable que algun escàndol relacionat amb terrenys, requalificacions i promocions l'acabésesquitxant.

* Carme Capdevila: Agafa el relleu de Simó i Figueras i això sempre és un avantatge important. Prové del sector 100% Puigcercós, i això la protegirà de les embestides que pugui rebre. És una conselleria amb més importància de la que sembla, ja que assumirà totes les competències en immigració. També està per veure què passa amb les adopcions.
Sincerament, no estaríem davant del Govern més engrescador del món. La grisor i la foscor predominen poderosament, i sembla que l'únic objectiu és anestesiar tant com puguin a la gent i per extensió el país. El procés de convertir Catalunya en una comunitat autònoma més ha començat de forma imparable. Montilla s'ha envoltat de personatges poc perillosos pels seus interessos (amb les úniques excepcions d'Huguet i Carod), de perfil baix (com Baltasar o Geli) o bé d'un discurs desactivat (com Puigcercós o Tresserras). També em sembla molt evident que vol reconduïr el trasvassament de vots que va patir cap a ICV donant un despatx-bomba a Saura. En definitiva... tenim un govern amordassat i dissenyat per fer adormir el país, que renuncia obertament a avançar en la construcció nacional i que margina a la majoria dels electors. Exactament el que no necessita Catalunya.

posted by Marina d'Or at 5:39 PM 1 comments

Doncs jo sí en qüestiono la legitimitat

Ja els tornem a tenir aquí. Aquells que van fracassar amb l'aventura anomenada "tripartit", que va acabar abans d'hora i partit per quatre (el PSOE es va afegir a la festa per fer fora Maragall), han oblidat totes les seves diferències per parir una nova aventura, aquest cop anomenada "entesa". Anem a pams.

En primer lloc, sembla que la moda de lo políticament correcte fa que ja no es pugui opinar lliurement sense ser titllat de masclista, feixista, separatista, o qualsevol altre insult depenent de la tendència política o el sexe del nostre interlocutor (potser hauria de dir "interlocutor o interlocutora", però em nego, per principis). I, es clar, els polítics han de mesurar molt les seves paraules per allò del què diran (del què diguin depèn el seu càrrec) i han de fer veritables filigranes polítiques i de llenguatge que acaben per diluïr el missatge. I dic tot això al respecte de la legitimitat del tripartit (perdó, entesa, a veure si m'ho vaig aprenent) ja que sembla que no es pot ni semblar que s'en dubti. Doncs jo sí en qüestiono la seva legitimitat: no puc considerar legítim un govern pactat amb anterioritat a les eleccions, que no te el més mínim respecte pel procediment democrátic, ni pel Parlament, ni per la norma institucional bàsica de Catalunya: l'estatut.

Que el pacte és anterior a la jornada electoral no en tinc cap mena de dubte. Si en les anteriors eleccions no tenien cap retret a fer-se i van trigar 22 dies en arribar a un pacte, no s'enten que aquest cop, després de tot el que s'han dit, hagin arribat a un acord en només 4 dies. Només es pot entendre si el pacte estava ja pre-cuinat, tenint en compte que abans de les eleccions les enquestes auguraven a socialistes i republicans un negre futur (demano perdó als integristes de la correcció política per utilitzar una expressió racista). I que el pacte estigui pre-cuinat és un frau electoral -recordem que els trigèmins tenien programes en alguns aspectes radicalment diferents- que deslegitima el resultat de les eleccions i, per tant, el govern resultant.

La aritmètica fa possible que el partit que ha guanyat les eleccions hagi de ser a la oposició, efectivament, però no estaria de més respectar els procediments i les institucions democràtiques. En les eleccions el que s'eligeix són els membres del Parlament, els legítims representants del poble, que són els que han d'elegir al president de la Generalitat. Doncs aquí no, aquí el Parlament és substituit per un hotel, a on es pacten i distribueixen llocs i càrrecs els negociadors de tres partits que tenen programes de govern diferents. Per tant no puc considerar legítim un govern que es reparteix les conselleries abans de posar-se d'acord en el programa (la pregunta seria: si encara no han pactat el programa, ¿què han posat sobre la taula per pactar les conselleries?).

I ara resulta que qui va fer campanya en contra de l'estatut, motiu pel qual va ser expulsat de l'anterior tripartit ("hasta aquí podíamos llegar", que segurament diria el catalanocordobès que presidirà la Generalitat) serà l'encarregat de desenvolupar-lo. I no només no se li cau la cara de vergonya, sino que a més es converteix en defensor de l'estatut com a marc polític català. I no contents amb això s'inventen un càrrec inexistent: el vicepresident. Poca conya: un vicepresident, per definició, està per sobre un conseller en cap. Segons l'estatut, el conseller en cap té unes atribucions determinades, mentre que la principal funció d'un vicepresident és la de substituir al president. Dit d'una altra manera, en Carod no només ha sigut políticament rehabilitat sino que ha sigut ascendit.(Si els consellers son "honorables", i el president "molt honorable", ¿el vicepresident què és: "bastant honorable"?).

Resumint: el tripartit pacta abans de les eleccions mentre defensa tres programes diferents, es reparteix les conselleries abans d'acordar un programa de govern, i menysprea el Parlament de Catalunya nomenant càrrecs inexistents que han de ser creats per llei d'un parlament que encara no s'ha constituit. Amb tot això, el govern pot ser lícit i aritmèticament possible, pero per mi té més aviat poca legitimitat democràtica.

Per cert, i dedicat als defensors de la correcció política: també em sembla qüestionable que un andalús sigui president de la Generalitat. ¿Algú s'imagina un català presidint el govern autonòmic d'Andalusia, Extremadura o Madrid?.

Publicado por Eduard Oliván los 20:18 4 comentarios

Ha mort l'independentisme?

Companys i companyes. Crec que ha arribat el moment de les preguntes importants. Les preguntes de pes. I la primera em sembla molt òbvia: HA MORT L'INDEPENDENTISME?

Personalment crec que no. Però ha rebut un cop brutal, és a la UCI i o molt es recupera en els propers anys o s'ha acabat el bròquil. El gir 'social' d'ERC renunciant a l'espai i el discurs independentista és extraordinari. L'aposta tàctica del Gandhi de Cambrils i la seva colla és molt clara: usurpar l'espai de centre esquerra catalanista al PSC, un cop Maragall i la seva troupe il·lustrada ha estat defenestrada a cop de talante. Això, de rebot, també convida a retallar espai d'ICV, ja que ara, els tres partits del Tripartit 2.0 competiran exactament pel mateix espai electoral. Bé... pel mateix no. ERC calcula que el PSC acabi sent una força més perifèrica, recollint el vot d'esquerres espanyolista i situant-se a uns nivells de representativitat similars als del PP.

Resumint... L'escenari que espera ERC d'aquí a uns anys és un país amb el centre catalanista repartit més o menys a partis iguals entre CiU i ERC (que es repartirien un centenar d'escons), representació dels dos grans partits espanyols (repartint-se una trentena de diputats), i el què sobri pels outsiders (tipus ICV o Ciutadans).

I l'independentisme? Doncs no estarà representat. ERC ha optat per mostrar-se com una força capaç de governar i allunyada de postulats maximalistes i indigeribles per la resta d'Espanya i fins i tot per importants sectors de la societat catalana. Òbviament intentaran trampejar la situació per parar el cop i no perdre bous i esquelles a les properes eleccions, que per ells seran de cara (validació de l'aposta estratègica) o creu (davallada definitiva i cap a casa). Ja veureu com les proclames independentistes queden reservades estríctament pels actes de partit i les campanyes electorals.

No és d'estranyar que entitats com la Plataforma pel Dret a Decidir que va treure a mig milió de persones al carrer contra el Nou Estatut ara s'hagi mostrat frustrada amb el nou govern decidit per ERC. I aquests no son dubtosos de ser propers a CiU encara que Puigcercós pugui veure-hi fantasmes o al·lucinacions. Tampoc són d'estranyar les nombroses baixes a la militància d'ERC que s'estan produïnt aquests dies. I tampoc és d'estranyar que Zapatero s'hagi empassat el tripartit perquè sap que la nova ERC ha enterrat els plantejaments inassumibles i que es portarà bé.

Ara el terreny està abonat per a què sorgeixi una nova força netament independentista. L'experiència de Ciutadans ha de servir per entendre que no calen anys de picar en ferro fred. Al contrari. Un discurs simple, una imatge atractiva i saber aprofitar el moment polític pot ser suficient per consolidar una opció independentista que rellevi a ERC. L'independentisme necessita una transfusió urgent o l'haurem d'enterrar ben aviat.

posted by Marina d'Or at 10:38 AM 6 comments

unpaisdeconya@gmail.com

LA FAMILIA CREIX

D’en mica en mica la família creix i això amb fa feliç perquè tenim tot el dret a discrepar de tot allò que no ens sembla be.
Tot i haver d’anar escoltant i llegint que aquest pacte de govern és legítim (cosa que ja se), a mi amb rebenta es que si de debò i com alguns de vosaltres ho heu escrit al vostres blocs, això ja estava precuinat, perquè han enganyat als ciutadans quant el que havien d’haver fet era presentar-se a les eleccions tots tres conjuntament.
Però ara amb venen al cap petites reflexions a tenir en compte:
Izquierda Unida abans anomenats ICV podem dir que ja han deixat l’espai eco-socialista lliure per tant que l’agafi un altre partit que si defensi allò que ara ICV submisa totalment al PSC ha deixat de defensar.
I perquè no ara l’espai independentista també està lliure ja que els ara ja dependents (del PSC) ERC = Esquerra Regionalista per la cadira també deixa buit aquest espai espero que hi hagi algun altre partit com per exemple el PRC = Partit Republicà Català agafi aquest espai ara ja orfe.

La Conclusió final es que ICV, ERC i PSC. Són la mateixa cosa.

ZERO A L'ESQUERRA

Sunday, November 12, 2006

El mal negoci del dia 1 de novembre del 2006

Si la dona et diu “ens hem de repensar el nostre matrimoni”, ja pots començar a buscar-te un advocat. Ara en Carota diu que hem de repensar-nos la noció de nació i la noció d’estat, però el que passa realment és que molta gent s’està repensant la noció que tenia d’Esquerra. Benvinguts al club! N’hi ha que ja ho teníem clar fa tres anys, però compreníem que molta gent estigués il.lusionada amb el projecte i les ambicions del que encara era l’Esquerra Republicana de Catalunya. Tres anys de veure un grapat d’incompetents fent el ridícul en el govern només han servit per confirmar les pitjors hipòtesis i per enfonsar Catalunya en el descrèdit. De veritat, companys: cap dels que no us vam votar el 2003 ens pensàvem que seríeu capaços de fer-ho tan malament.

Després de l’1 de novembre i de la renovada i ampliada victòria de CiU, hem vist que la cúpula dirigent d’Esquerra no solament és refractària a reconèixer els errors comesos sinó incapaç d’identificar una mala estratègia. Deu ser que alguna cosa molt important els lliga a la immediatesa del poder, que certament no és l’interès del país. Com diu el professor J.B. Culla (El salvavidas), “el polític pensa en les eleccions següents. L’estadista o el patriota pensen en la generació següent”. Aviat veurem en què estan pensant aquesta gent tan ufana i tan superba que sempre diuen que representen “la bona gent”. Pels seus fruits els reconeixerem (Mt 7,15).

Tanmateix molts catalans, massa catalans de bona fe, els han fet costat encara; una gent que té unes conviccions nacionalistes que de cap manera hem de posar en dubte. Però sí els hem de dir, fermament, que així no es pot anar. No es pot passar de reclamar l’“Estat Lliure, associat al Regne d’Espanya” a entrar a negociar en el Parlament una simple reforma de l’Estatut, per després amenaçar amb un daltabaix si a Madrid el retallaven gaire (… habrá una “guerra civil” en Cataluña …), i no es pot demanar el no en el referèndum en què es va aprovar aquest “Estatut insuficient”, per després entrar entusiastament en el govern que ha de començar a aplicar-lo. I tot això en només tres anys! És comprensible que alguns militants estiguin desorientats i molts votants totalment confusos.

Es comença a entendre per on van els trets de la noció de nació que té en Carota i que procurarà inculcar a les masses des d’aquesta rara “vicepresidència” que li ha tocat a la rifa postelectoral. Per justificar la repetició del govern trifàsic ha dit: “Entenem que la continuïtat de mesures de benestar social del Govern anterior és imprescindible perquè la qualitat de vida dels catalans i catalanes formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals” (Esquerra farà Montilla president). Què diu que què? Des de quan les mesures de benestar social —abans dites beneficència pública— formen part de la identitat d’un poble? Podrem discutir si les mesures aplicades o a aplicar són més o menys adequades i convenients, però el que és contrari a la raó és que ens vulguin fer passar actuacions de la repartidora governamental com a tret constitutiu de la nostra nació. A veure, Carota, com t’ho diria? Si em treuen determinada prestació social, em faran anar malament, però no per això deixaré de ser català. O catalana. Entesos?

I si algú creu que per pagar el 100% de la sanitat i de l’ensenyament, més una variada gamma de pagaments en espècie, a tots els immigrants que aquí vénen a petar, aquests es posaran tot seguit la barretina i cantaran el virolai, i així tots serem germans sota una gran senyera, és que s’ha begut l’enteniment, i no ha entès re de re del que està passant en el món. Substituir una nació per “un projecte inclusiu i integrador” basat en l’assistència social és el pitjor negoci que podríem fer. La “Catalunya social” dels socialistes deu anar per aquí —amb la dissolució dels catalans en un magma on no hi hagi altra identitat que la que estableix l’Estat—, però és que Catalunya mai no ha format part del seu projecte polític —ho han dissimulat més bé o més malament segons les èpoques però sempre ha estat així—. En canvi, molta gent es pensaven que Catalunya sí era una prioritat per Esquerra, fins i tot la màxima prioritat. Estan començant a veure que no.

Tanmateix la idea d’estat del benestar —ja qüestionada en les mateixes socialdemocràcies escandinaves on va sorgir— gaudeix de bona salut entre nosaltres. Diguem que fa patxoca, i queda modern, enrotllat i solidari, i sobretot permet titllar tots els qui no ho tenim tan clar d’egoistes, insolidaris i antisocials. És clar, qui és que no vol que l’Estat es faci càrrec de bona part de les seves despeses? Aquesta és la trampa ideològica en què cauen molts catalans, que han oblidat que ningú no regala re, i encara menys l’Estat. Però la cosa és més greu si ens fixem on va a parar la despesa pública, cosa prou difícil perquè en saben molt d’amagar-nos els comptes. La majoria dels qui aplaudeixen aquest hipotètic estat català del benestar es pensen sincerament que redundarà en benefici seu i dels seus fills, però no anirà així. I ben aviat veuran com els tocarà pagar més via impostos mentre que les prestacions que reben disminueixen i minven de qualitat. La gran majoria dels catalans, i no cal dir la gran majoria dels votants d’Esquerra, entren en la categoria dels qui els toca el rebre a l’hora de pagar, i surten perjudicats a l’hora de beneficiar-se de les “mesures de benestar social”.

O sigui, repetim-ho, hi ha centenars de milers de catalans que han fet un pèssim negoci. I ja veurem si un intangible tan pintoresc com el “projecte inclusiu i integrador” que proclama el Carota els consolarà de les pèrdues. El que és segur és que no els compensarà ni de bon tros.

Posted at 09:01 am by BellafilaMake a comment Permalink

Banyuts i pagar el beure

Banyuts i pagar el beure és una constant secular dels catalans. L’aportació d’Esquerra és: banyuts, pagar el beure i mirar de fer creure que als espanyols els estem fotent.

Posted at 08:51 am by BellafilaComment (1) Permalink

2000 PERSONES ES CONCENTREN CONTRA EL TRIPARTIT

Prop de 2000 persones s'han manifestat avui contra el tripartit a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Crits com "Què pensaria Francesc Macià?" "Montilla nivell A, estudia català" "Carod botifler" han estat els més corejats.

S'ha convocat una nova manifestació contra el tripartit el proper dissabte 18 de novembre a les 18h també a la Plaça Sant Jaume.

# per TRIPARTIT-WATCH TEAM (TWT) @ 22:57 0 comentaris

COMENÇA EL SECTARISME DEL TRIPARTIT

El sectarisme ja ha arribat. Iceta, Ridao i Boada han pactat avui un protocol d'actuació del tripartit que aplicarà una proporcionalitat favorable en el repartitment de càrrecs polítics subjectes a control parlamentari. I com que del que es tracta ja no és ni de governar sinó d'enviar a l'ostracisme la força política guanyadora de les eleccions doncs s'han posat tots d'acord per saltar-se la llei d'Hondt i robar-li a CiU un senador autonòmic, un conseller de laCCRTV i tot el que puguin. En definitiva, màxima coordinació i, en la mesura que sigui possible, majoria i unitat d'acció a tot arreu per arraconar CiU, o sigui 928.511 catalans, i si poguessin de ben segur que els enviarien al gulag.

No és el mateix governar PER, que governar CONTRA.

# per TRIPARTIT-WATCH TEAM (TWT) @ 14:02 2 comentaris

Pixar sang

Fa mal d'ulls, molt mal d'ulls veure Montilla fet president per un partit que es fa dir independentista. Tindrem un president amb un nivell de català deplorable, sense estudis universitaris, que té com a gran hobby anar als toros el diumenge a la tarda (com demostra la fotografia). Un president que domina la cultura catalana menys que jo la de Botswana. I tindrem un president que no és el que ha rebut més suport dels catalans. És un president amb el que la majoria de catalans no s'identifica.

Però canviem l'enfoc de l'anàlisi i fugim del prisma catalanista. Els resultats de les eleccions demostren de forma molt òbvia que el catalanisme ha desertat de les files socialistes. Dels 790.000 vots obtinguts, 363.000 provenen del Barcelonès i el Baix Llobregat (més d'un 45%). I als pocs municipis on ha guanyat el PSC-PSOE, ERC ha esdevingut la cinquena força per darrera de CiU, el PP i ICV (Cornellà, Sant Boi, El Prat, Sant Feliu, Viladecans, l'Hospitalet...). És a dir... aquesta enorme massa de vots té clau espanyola. Són els que voten Zapatero, els que no tenen ni un petit rastre de nacionalisme en el seu ADN. On vull arribar? Doncs que si a nosaltres ens fa mal d'ulls veure Montilla fet president, aquest gruix de gent gens menyspreuable del cinturó roig pixarà sang veient a Carod-Rovira de número 2. Perquè si algú creu que el Gandhi català s'estarà quiet i es portarà bé, que s'ho faci mirar. Quan a Villarroel ja li tenien la caixa a punt, ha ressuscitat i està en plena forma. Com a mostra la seva aparició en prime time al TN de TV3 anunciant el Tripartit 2.0.

Pixarem sang, pixaran sang.

posted by Marina d'Or at 12:36 PM 1 comments unpaisdeconya@gmail.com

El pacte de la vergonya. Les persones

El pacte de la vergonya és fruit d’un pacte entre persones que només han buscat el seu interès personal. Ahir parlàvem de les connexions del Baix Llobregat, amb el carter d’ERC i la seva gent al capdavant. Avui li toca el torn al senyor Jaume Oliveras...
Com l’altre “negociador” d’ERC Jaume Oliveras va passar per les organitzacions clandestines i radicals de l’independentisme dels anys vuitanta però aviat es va adonar que per tocar cuixa (i viure de la poltrona) li calia fer el salt a ERC. Des d’allí va accedir al Parlament, primer, i a l’Ajuntament de Barcelona, després. Un cop instal·lat com a regidor va passar a la Diputació. Allí, al feu socialista i metropolità va trobar-s’hi al seu virtual president... el senyor Montilla. I amb ell va pactar que ERC estaria al govern de la Diputació a canvi de ben poca cosa. Alguns sous, alguna mini-

àrea de gestió i... un futur pacte de govern a la Generalitat.
L’anterior pacte tripartit va tenir com un dels seus artífexs a l’ombra al senyor Oliveras i aquest el té com el segon negociador d’ERC. Com és que Oliveras hi participa si no és diputat? Oliveras és el responsable de política municipal dels republicans i negocia el govern de la Generalitat. Això costa d’entendre, els socialistes no hi tenen el seu màxim càrrec municipal i ERC sí. Això només s’explica si

Oliveras és un dels que ja va pactar el govern amb anterioritat amb Montilla, Corbacho i els seus sequaços i per això ara hi ha d’anar. Per controlar-ho tot...
Els republicans hi van venuts... o no?
posted by Són com són at 4:25 PM 7 comments

Be Estrenem el Blog amb el Primer enllaç. TRIPARTIT-WATCH és un Blog que fa seguiment del moviments del futur govern tripartit.

10.11.06
TOT ESTAVA CUINAT 10 DIES ABANS DE LES ELECCIONS !!!!

Foto: Elconfidencial

Divendres 20 d'octubre de 2006. Un correu intern de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) arriba a diverses bústies electròniques d'alts càrrecs i assessors del partit català. “Des de l'executiva de la sectorial de Cultura em demanen opinió sobre l'organigrama del Departament de Cultura”, explica el text. I afegeix després: “L'organigrama desenvolupat, amb noms, no us ho envio pel morbo de veure qui està, sinó per perquè el document del que es disposava tenia els noms posats, que ningú vegi el que no hagi”. Així, amb incongruències gramaticals incloses, el missatge electrònic va arribar als dipositaris a l'hora del menjar, perquè ho rumessin el cap de setmana i fessin saber el que pensaven al remitent el dilluns següent, data que es reunia la sectorial de cultura de Esquerra.

El correu electrònic contenia el disseny de la Conselleria de Cultura del pròxim Govern català que presidirà el socialista José Montilla. També incloïa els noms de possibles alts càrrecs d'aquest departament, segons el missatge al que ha tingut accés El Confidencial. Es dóna la circumstància que aquest correu va circular entre els ordinadors de Esquerra dues setmanes abans que se celebressin les eleccions catalanes. I que ara, amb les negociacions de Montilla amb els seus socis, l'àrea de Cultura caurà, precisament, sota responsabilitat d'ERC.

La remitent del missatge és una escriptora, professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i vocal de l'àrea de Literatura de Esquerra, Margarida Aritzeta. Una altra de les condicions de Aritzeta és que és amiga del president del partit, Josep Lluís Carod-Rovira. I, com a tal, membre del Clan de l'Avellana. Aquest clan és el grup d'amics de ERC que van copar els principals posats de responsabilitat en el primer govern de Pasqual Maragall i que ara intenta fer-se un buit en el nou organigrama del gabinet de José Montilla. El seu cap i referent és Carod-Rovira, després de la estel·la de com van fer carrera a la cosa pública dirigents republicans com Ernest Benach, president del Parlament autonòmic, els germans d'ambdós, o la consellera d'Educació durant el temps que ERC va estar en el Tripartit de Maragall, Marta Cid.

Ara, el Clan de l'Avellana -format per dirigent de les comarques tarragonines- vol fer, de nou, ‘fortuna’. De fet, segons reconeixen dintre de la pròpia ERC, és un sector que té un cert pes en el partit. Tant és així que aquesta família duu temps maniobrant per a copar quotes de poder dintre de l'organització amb la finalitat de guanyar poder polític i plantar cara al sector liderat pel secretari general de Esquerra, Joan Puigcercós. Una de les bases que es guardava en la pispa Carod-Rovira era l'escriptora Margarida Aritzeta, persona fart coneguda en els ambients més nacionalistes de Catalunya. El seu nom s'ha remenat en algunes travesses per a ser consellera en el nou Govern, el mateix que el d'una altra de les persones a les quals anava dirigida la comunicació interna de ERC, Maria Mercè Roca.

El clan que lidera Carod-Rovira ho tenia molt clar ja fa setmanes: Esquerra tindria la seva quota de poder en el nou govern. I Aritzeta ho va fer notar en el seu missatge, encara que deixava la porta oberta a altres possibilitats: en el text relata als seus companys que Esquerra “ha manifestat la seva voluntat de gestionar aquesta àrea si entra en el Govern (i si la dinàmica de pactes ho permet)”.

Es dóna la circumstància que el departament de Cultura de la Generalitat ha estat gestionat durant l'última legislatura pels socialistes, pel que no deixa de ser curiós que una dirigent de Esquerra, vocal de la comissió sectorial de literatura dels republicans, manegés ja un organigrama de la nova estructura de la conselleria en un àrea que ERC no tenia llavors assegurada, entre altres coses perquè encara no s'havien celebrat les eleccions. I això era així també perquè havia una remota possibilitat que Convergència i Va unir (CIU) governés amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Tibant sopar entre Rovira i Puigcercós

Carod Rovira, segons fonts confidencials, estava disposat que ERC anés l'única clau del Govern pactant amb qualsevol dels seus dos rivals, Artur Mas o Josep Montilla, i, per això, després de la reunió amb Mas del passat dissabte, va sopar amb Puigcercós para calibrar les possibilitats de governar. La tibant reunió amb el seu company de partit va acabar decantant la balança cap a Puigcercós, els compromisos de la qual amb Montilla van pesar més que les promeses de poder del president de CIU.

Però Carod-Rovira ja donava per fet que pactaria amb un o altre i que l'àrea de Cultura cauria sota la influència de Esquerra. Per això, va demanar al seu equip un esforç per a dissenyar l'organigrama de la conselleria. El tema té més morbo si es té en compte que Artitzeta té altres mèrits per a postular-se com responsable d'aquesta conselleria: al desembre del 2005, va presentar públicament la novel·la El llegat dels filisteus.

Gens d'especial si no fos perquè el protagonista de l'obra passa no només per Barcelona, sinó per Tarragona i pels camps de refugiats del Sàhara, una de les debilitats de Carod. L'heroi és una marioneta de la destinació després d'una reunió que va mantenir amb membres d'ETA en el sud de França a principis del 2004 per a “sondejar la possibilitat d'una treva total i definitiva” per part del grup terrorista. La història es va nodrir de l'experiència personal i intransferible de Carod-Rovira, que per altra banda va ser qui va presentar la novel·la quan aquesta va veure la llum.

Si en aquesta ocasió Margarida Aritzeta va vendre un ós ja caçat, en aquesta història del correu electrònic ocorre tot el contrari: va vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo, ja que dotze dies abans de les eleccions ja tenia confeccionat un organigrama per a un àrea que ni era competència republicana ni la tenien assegurada. Però això no és problema per a una escriptora a la qual li chiflan “les novel·les amb conflicte i discretament trepidants”.
# per TRIPARTIT-WATCH.ORG @ 00:42 0 comentaris

Nota

NOTA INFORMATIVA SOBRE AQUEST BLOG

Aquest Blog neix a partir del resultat de tres partits perdedors de no respectar els resultats electorals encara que la llei electoral permet fer aquesta mena de unions estranyes per cert.
No som de cap partit polític i la única intenció es agrupar en una sola pàgina tots aquells blogs que no estan d’acord amb el Tripartit 2 i si estan decebuts que ens facin anar a votar quant ja ho tenen tot decidit.
El funcionament serà el següent:
Es crearà una llista d’enllaços als diversos blocs existents i és publicaran les noticies que puguin tenir cada dia a primera plana del blog.
Per tant demano el permís per incloure el vostre blog.