Doncs jo sí en qüestiono la legitimitat

Ja els tornem a tenir aquí. Aquells que van fracassar amb l'aventura anomenada "tripartit", que va acabar abans d'hora i partit per quatre (el PSOE es va afegir a la festa per fer fora Maragall), han oblidat totes les seves diferències per parir una nova aventura, aquest cop anomenada "entesa". Anem a pams.

En primer lloc, sembla que la moda de lo políticament correcte fa que ja no es pugui opinar lliurement sense ser titllat de masclista, feixista, separatista, o qualsevol altre insult depenent de la tendència política o el sexe del nostre interlocutor (potser hauria de dir "interlocutor o interlocutora", però em nego, per principis). I, es clar, els polítics han de mesurar molt les seves paraules per allò del què diran (del què diguin depèn el seu càrrec) i han de fer veritables filigranes polítiques i de llenguatge que acaben per diluïr el missatge. I dic tot això al respecte de la legitimitat del tripartit (perdó, entesa, a veure si m'ho vaig aprenent) ja que sembla que no es pot ni semblar que s'en dubti. Doncs jo sí en qüestiono la seva legitimitat: no puc considerar legítim un govern pactat amb anterioritat a les eleccions, que no te el més mínim respecte pel procediment democrátic, ni pel Parlament, ni per la norma institucional bàsica de Catalunya: l'estatut.

Que el pacte és anterior a la jornada electoral no en tinc cap mena de dubte. Si en les anteriors eleccions no tenien cap retret a fer-se i van trigar 22 dies en arribar a un pacte, no s'enten que aquest cop, després de tot el que s'han dit, hagin arribat a un acord en només 4 dies. Només es pot entendre si el pacte estava ja pre-cuinat, tenint en compte que abans de les eleccions les enquestes auguraven a socialistes i republicans un negre futur (demano perdó als integristes de la correcció política per utilitzar una expressió racista). I que el pacte estigui pre-cuinat és un frau electoral -recordem que els trigèmins tenien programes en alguns aspectes radicalment diferents- que deslegitima el resultat de les eleccions i, per tant, el govern resultant.

La aritmètica fa possible que el partit que ha guanyat les eleccions hagi de ser a la oposició, efectivament, però no estaria de més respectar els procediments i les institucions democràtiques. En les eleccions el que s'eligeix són els membres del Parlament, els legítims representants del poble, que són els que han d'elegir al president de la Generalitat. Doncs aquí no, aquí el Parlament és substituit per un hotel, a on es pacten i distribueixen llocs i càrrecs els negociadors de tres partits que tenen programes de govern diferents. Per tant no puc considerar legítim un govern que es reparteix les conselleries abans de posar-se d'acord en el programa (la pregunta seria: si encara no han pactat el programa, ¿què han posat sobre la taula per pactar les conselleries?).

I ara resulta que qui va fer campanya en contra de l'estatut, motiu pel qual va ser expulsat de l'anterior tripartit ("hasta aquí podíamos llegar", que segurament diria el catalanocordobès que presidirà la Generalitat) serà l'encarregat de desenvolupar-lo. I no només no se li cau la cara de vergonya, sino que a més es converteix en defensor de l'estatut com a marc polític català. I no contents amb això s'inventen un càrrec inexistent: el vicepresident. Poca conya: un vicepresident, per definició, està per sobre un conseller en cap. Segons l'estatut, el conseller en cap té unes atribucions determinades, mentre que la principal funció d'un vicepresident és la de substituir al president. Dit d'una altra manera, en Carod no només ha sigut políticament rehabilitat sino que ha sigut ascendit.(Si els consellers son "honorables", i el president "molt honorable", ¿el vicepresident què és: "bastant honorable"?).

Resumint: el tripartit pacta abans de les eleccions mentre defensa tres programes diferents, es reparteix les conselleries abans d'acordar un programa de govern, i menysprea el Parlament de Catalunya nomenant càrrecs inexistents que han de ser creats per llei d'un parlament que encara no s'ha constituit. Amb tot això, el govern pot ser lícit i aritmèticament possible, pero per mi té més aviat poca legitimitat democràtica.

Per cert, i dedicat als defensors de la correcció política: també em sembla qüestionable que un andalús sigui president de la Generalitat. ¿Algú s'imagina un català presidint el govern autonòmic d'Andalusia, Extremadura o Madrid?.

Publicado por Eduard Oliván los 20:18 4 comentarios