Companys i companyes. Crec que ha arribat el moment de les preguntes importants. Les preguntes de pes. I la primera em sembla molt òbvia: HA MORT L'INDEPENDENTISME?
Personalment crec que no. Però ha rebut un cop brutal, és a la UCI i o molt es recupera en els propers anys o s'ha acabat el bròquil. El gir 'social' d'ERC renunciant a l'espai i el discurs independentista és extraordinari. L'aposta tàctica del Gandhi de Cambrils i la seva colla és molt clara: usurpar l'espai de centre esquerra catalanista al PSC, un cop Maragall i la seva troupe il·lustrada ha estat defenestrada a cop de talante. Això, de rebot, també convida a retallar espai d'ICV, ja que ara, els tres partits del Tripartit 2.0 competiran exactament pel mateix espai electoral. Bé... pel mateix no. ERC calcula que el PSC acabi sent una força més perifèrica, recollint el vot d'esquerres espanyolista i situant-se a uns nivells de representativitat similars als del PP.
Resumint... L'escenari que espera ERC d'aquí a uns anys és un país amb el centre catalanista repartit més o menys a partis iguals entre CiU i ERC (que es repartirien un centenar d'escons), representació dels dos grans partits espanyols (repartint-se una trentena de diputats), i el què sobri pels outsiders (tipus ICV o Ciutadans).
I l'independentisme? Doncs no estarà representat. ERC ha optat per mostrar-se com una força capaç de governar i allunyada de postulats maximalistes i indigeribles per la resta d'Espanya i fins i tot per importants sectors de la societat catalana. Òbviament intentaran trampejar la situació per parar el cop i no perdre bous i esquelles a les properes eleccions, que per ells seran de cara (validació de l'aposta estratègica) o creu (davallada definitiva i cap a casa). Ja veureu com les proclames independentistes queden reservades estríctament pels actes de partit i les campanyes electorals.
No és d'estranyar que entitats com la Plataforma pel Dret a Decidir que va treure a mig milió de persones al carrer contra el Nou Estatut ara s'hagi mostrat frustrada amb el nou govern decidit per ERC. I aquests no son dubtosos de ser propers a CiU encara que Puigcercós pugui veure-hi fantasmes o al·lucinacions. Tampoc són d'estranyar les nombroses baixes a la militància d'ERC que s'estan produïnt aquests dies. I tampoc és d'estranyar que Zapatero s'hagi empassat el tripartit perquè sap que la nova ERC ha enterrat els plantejaments inassumibles i que es portarà bé.
Ara el terreny està abonat per a què sorgeixi una nova força netament independentista. L'experiència de Ciutadans ha de servir per entendre que no calen anys de picar en ferro fred. Al contrari. Un discurs simple, una imatge atractiva i saber aprofitar el moment polític pot ser suficient per consolidar una opció independentista que rellevi a ERC. L'independentisme necessita una transfusió urgent o l'haurem d'enterrar ben aviat.
posted by Marina d'Or at 10:38 AM 6 comments
No hay comentarios:
Publicar un comentario