domingo, 12 de noviembre de 2006

COMENÇA EL SECTARISME DEL TRIPARTIT


El sectarisme ja ha arribat. Iceta, Ridao i Boada han pactat avui un protocol d'actuació del tripartit que aplicarà una proporcionalitat favorable en el repartitment de càrrecs polítics subjectes a control parlamentari. I com que del que es tracta ja no és ni de governar sinó d'enviar a l'ostracisme la força política guanyadora de les eleccions doncs s'han posat tots d'acord per saltar-se la llei d'Hondt i robar-li a CiU un senador autonòmic, un conseller de laCCRTV i tot el que puguin. En definitiva, màxima coordinació i, en la mesura que sigui possible, majoria i unitat d'acció a tot arreu per arraconar CiU, o sigui 928.511 catalans, i si poguessin de ben segur que els enviarien al gulag.

No és el mateix governar PER, que governar CONTRA.

# per TRIPARTIT-WATCH TEAM (TWT) @ 14:02 2 comentaris

viernes, 10 de noviembre de 2006



Pixar sang

Fa mal d'ulls, molt mal d'ulls veure Montilla fet president per un partit que es fa dir independentista. Tindrem un president amb un nivell de català deplorable, sense estudis universitaris, que té com a gran hobby anar als toros el diumenge a la tarda (com demostra la fotografia). Un president que domina la cultura catalana menys que jo la de Botswana. I tindrem un president que no és el que ha rebut més suport dels catalans. És un president amb el que la majoria de catalans no s'identifica.
Però canviem l'enfoc de l'anàlisi i fugim del prisma catalanista. Els resultats de les eleccions demostren de forma molt òbvia que el catalanisme ha desertat de les files socialistes. Dels 790.000 vots obtinguts, 363.000 provenen del Barcelonès i el Baix Llobregat (més d'un 45%). I als pocs municipis on ha guanyat el PSC-PSOE, ERC ha esdevingut la cinquena força per darrera de CiU, el PP i ICV (Cornellà, Sant Boi, El Prat, Sant Feliu, Viladecans, l'Hospitalet...). És a dir... aquesta enorme massa de vots té clau espanyola. Són els que voten Zapatero, els que no tenen ni un petit rastre de nacionalisme en el seu ADN. On vull arribar? Doncs que si a nosaltres ens fa mal d'ulls veure Montilla fet president, aquest gruix de gent gens menyspreuable del cinturó roig pixarà sang veient a Carod-Rovira de número 2. Perquè si algú creu que el Gandhi català s'estarà quiet i es portarà bé, que s'ho faci mirar. Quan a Villarroel ja li tenien la caixa a punt, ha ressuscitat i està en plena forma. Com a mostra la seva aparició en prime time al TN de TV3 anunciant el Tripartit 2.0.
Pixarem sang, pixaran sang.
posted by Marina d'Or at 12:36 PM 1 comments unpaisdeconya@gmail.com
El pacte de la vergonya. Les persones
El pacte de la vergonya és fruit d’un pacte entre persones que només han buscat el seu interès personal. Ahir parlàvem de les connexions del Baix Llobregat, amb el carter d’ERC i la seva gent al capdavant. Avui li toca el torn al senyor Jaume Oliveras...
Com l’altre “negociador” d’ERC Jaume Oliveras va passar per les organitzacions clandestines i radicals de l’independentisme dels anys vuitanta però aviat es va adonar que per tocar cuixa (i viure de la poltrona) li calia fer el salt a ERC. Des d’allí va accedir al Parlament, primer, i a l’Ajuntament de Barcelona, després. Un cop instal·lat com a regidor va passar a la Diputació. Allí, al feu socialista i metropolità va trobar-s’hi al seu virtual president... el senyor Montilla. I amb ell va pactar que ERC estaria al govern de la Diputació a canvi de ben poca cosa. Alguns sous, alguna mini-
àrea de gestió i... un futur pacte de govern a la Generalitat.
L’anterior pacte tripartit va tenir com un dels seus artífexs a l’ombra al senyor Oliveras i aquest el té com el segon negociador d’ERC. Com és que Oliveras hi participa si no és diputat? Oliveras és el responsable de política municipal dels republicans i negocia el govern de la Generalitat. Això costa d’entendre, els socialistes no hi tenen el seu màxim càrrec municipal i ERC sí. Això només s’explica si
Oliveras és un dels que ja va pactar el govern amb anterioritat amb Montilla, Corbacho i els seus sequaços i per això ara hi ha d’anar. Per controlar-ho tot...
Els republicans hi van venuts... o no?
posted by Són com són at 4:25 PM 7 comments
Be Estrenem el Blog amb el Primer enllaç. TRIPARTIT-WATCH és un Blog que fa seguiment del moviments del futur govern tripartit.



10.11.06
TOT ESTAVA CUINAT 10 DIES ABANS DE LES ELECCIONS !!!!


Foto: Elconfidencial

Divendres 20 d'octubre de 2006. Un correu intern de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) arriba a diverses bústies electròniques d'alts càrrecs i assessors del partit català. “Des de l'executiva de la sectorial de Cultura em demanen opinió sobre l'organigrama del Departament de Cultura”, explica el text. I afegeix després: “L'organigrama desenvolupat, amb noms, no us ho envio pel morbo de veure qui està, sinó per perquè el document del que es disposava tenia els noms posats, que ningú vegi el que no hagi”. Així, amb incongruències gramaticals incloses, el missatge electrònic va arribar als dipositaris a l'hora del menjar, perquè ho rumessin el cap de setmana i fessin saber el que pensaven al remitent el dilluns següent, data que es reunia la sectorial de cultura de Esquerra.

El correu electrònic contenia el disseny de la Conselleria de Cultura del pròxim Govern català que presidirà el socialista José Montilla. També incloïa els noms de possibles alts càrrecs d'aquest departament, segons el missatge al que ha tingut accés El Confidencial. Es dóna la circumstància que aquest correu va circular entre els ordinadors de Esquerra dues setmanes abans que se celebressin les eleccions catalanes. I que ara, amb les negociacions de Montilla amb els seus socis, l'àrea de Cultura caurà, precisament, sota responsabilitat d'ERC.

La remitent del missatge és una escriptora, professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i vocal de l'àrea de Literatura de Esquerra, Margarida Aritzeta. Una altra de les condicions de Aritzeta és que és amiga del president del partit, Josep Lluís Carod-Rovira. I, com a tal, membre del Clan de l'Avellana. Aquest clan és el grup d'amics de ERC que van copar els principals posats de responsabilitat en el primer govern de Pasqual Maragall i que ara intenta fer-se un buit en el nou organigrama del gabinet de José Montilla. El seu cap i referent és Carod-Rovira, després de la estel·la de com van fer carrera a la cosa pública dirigents republicans com Ernest Benach, president del Parlament autonòmic, els germans d'ambdós, o la consellera d'Educació durant el temps que ERC va estar en el Tripartit de Maragall, Marta Cid.

Ara, el Clan de l'Avellana -format per dirigent de les comarques tarragonines- vol fer, de nou, ‘fortuna’. De fet, segons reconeixen dintre de la pròpia ERC, és un sector que té un cert pes en el partit. Tant és així que aquesta família duu temps maniobrant per a copar quotes de poder dintre de l'organització amb la finalitat de guanyar poder polític i plantar cara al sector liderat pel secretari general de Esquerra, Joan Puigcercós. Una de les bases que es guardava en la pispa Carod-Rovira era l'escriptora Margarida Aritzeta, persona fart coneguda en els ambients més nacionalistes de Catalunya. El seu nom s'ha remenat en algunes travesses per a ser consellera en el nou Govern, el mateix que el d'una altra de les persones a les quals anava dirigida la comunicació interna de ERC, Maria Mercè Roca.

El clan que lidera Carod-Rovira ho tenia molt clar ja fa setmanes: Esquerra tindria la seva quota de poder en el nou govern. I Aritzeta ho va fer notar en el seu missatge, encara que deixava la porta oberta a altres possibilitats: en el text relata als seus companys que Esquerra “ha manifestat la seva voluntat de gestionar aquesta àrea si entra en el Govern (i si la dinàmica de pactes ho permet)”.

Es dóna la circumstància que el departament de Cultura de la Generalitat ha estat gestionat durant l'última legislatura pels socialistes, pel que no deixa de ser curiós que una dirigent de Esquerra, vocal de la comissió sectorial de literatura dels republicans, manegés ja un organigrama de la nova estructura de la conselleria en un àrea que ERC no tenia llavors assegurada, entre altres coses perquè encara no s'havien celebrat les eleccions. I això era així també perquè havia una remota possibilitat que Convergència i Va unir (CIU) governés amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Tibant sopar entre Rovira i Puigcercós

Carod Rovira, segons fonts confidencials, estava disposat que ERC anés l'única clau del Govern pactant amb qualsevol dels seus dos rivals, Artur Mas o Josep Montilla, i, per això, després de la reunió amb Mas del passat dissabte, va sopar amb Puigcercós para calibrar les possibilitats de governar. La tibant reunió amb el seu company de partit va acabar decantant la balança cap a Puigcercós, els compromisos de la qual amb Montilla van pesar més que les promeses de poder del president de CIU.

Però Carod-Rovira ja donava per fet que pactaria amb un o altre i que l'àrea de Cultura cauria sota la influència de Esquerra. Per això, va demanar al seu equip un esforç per a dissenyar l'organigrama de la conselleria. El tema té més morbo si es té en compte que Artitzeta té altres mèrits per a postular-se com responsable d'aquesta conselleria: al desembre del 2005, va presentar públicament la novel·la El llegat dels filisteus.

Gens d'especial si no fos perquè el protagonista de l'obra passa no només per Barcelona, sinó per Tarragona i pels camps de refugiats del Sàhara, una de les debilitats de Carod. L'heroi és una marioneta de la destinació després d'una reunió que va mantenir amb membres d'ETA en el sud de França a principis del 2004 per a “sondejar la possibilitat d'una treva total i definitiva” per part del grup terrorista. La història es va nodrir de l'experiència personal i intransferible de Carod-Rovira, que per altra banda va ser qui va presentar la novel·la quan aquesta va veure la llum.

Si en aquesta ocasió Margarida Aritzeta va vendre un ós ja caçat, en aquesta història del correu electrònic ocorre tot el contrari: va vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo, ja que dotze dies abans de les eleccions ja tenia confeccionat un organigrama per a un àrea que ni era competència republicana ni la tenien assegurada. Però això no és problema per a una escriptora a la qual li chiflan “les novel·les amb conflicte i discretament trepidants”.
# per TRIPARTIT-WATCH.ORG @ 00:42 0 comentaris

jueves, 9 de noviembre de 2006

Nota

NOTA INFORMATIVA SOBRE AQUEST BLOG
Aquest Blog neix a partir del resultat de tres partits perdedors de no respectar els resultats electorals encara que la llei electoral permet fer aquesta mena de unions estranyes per cert.
No som de cap partit polític i la única intenció es agrupar en una sola pàgina tots aquells blogs que no estan d’acord amb el Tripartit 2 i si estan decebuts que ens facin anar a votar quant ja ho tenen tot decidit.
El funcionament serà el següent:
Es crearà una llista d’enllaços als diversos blocs existents i és publicaran les noticies que puguin tenir cada dia a primera plana del blog.
Per tant demano el permís per incloure el vostre blog.